L’origen de la paraula flamenc

#flamencofans, mai us heu preguntat d’on prové la denominació “flamenc”? Sí, sabem que a part de ser el nostre estil de música i ball preferits, es tracta d’un ocell de color rosa, però poc més. Però, per què s’anomena així? A la publicació d’avui us donarem algunes pinzellades sobre el misteri que embolcalla l’origen del terme.

És cert que hi ha moltes teories que especulen sobre això i no existeix cap que sigui oficialment acceptada com la correcta. No obstant això, la més difosa és segurament la defensada per Blas Infante, el “Padre de la Patria Andaluza”, al seu llibre Orígenes de lo flamenco. Aquesta diu que la paraula “flamenc” deriva dels termes àrabs “Felah-Mengus”, que signifiquen “camperol errant”. Infante creu que aquesta és la denominació que es donava als moriscs expulsats d’Espanya que es van quedar i es van barrejar amb la resta de la població, principalment amb els gitanos.

“Flamenc” vol dir “original de Flandes”. A Espanya, es va aplicar a la persona de pell encarnda, per prendre’s el flamenc com a prototip dels pobles nòrdics (segle XIII). Amb el temps, es va anomenar flamenc, en sentit afalagador, al cantaor que destacava pels seus excel·lents cants procedents dels Països Baixos que van actuar al segle XVI a les capelles catedralícies espanyoles. Després, per associació, es va anomenar així al mateix cant.

Moltes altres teories divaguen en aquesta qüestió, per exemple, Manuel García Matos afirma: “Flamenco prové de l’argot empleat a finals del segle XVIII i principis del XIX per catalogar tot el que significa ostentós, pretensiós o fanfarró o, com podríem determinar de forma genèricament andalusa, “echao p’alante”.

Està clar que arribar a un consens sobre l’origen d’aquest ball serà quelcom pràcticament impossible pels seus inicis difusos. Des del nostre blog, us hem donat algunes pistes per a que continueu investigant. Encara ens queda molt per aprendre sobre els orígens del nostre ball preferit!