Antonio Flores

“Prometo ver la alegría
Escarmentar de la experiencia
Pero nunca, nunca mas
Usar la violencia”
-Antonio Flores

Sàvies paraules de les quals tothom hauria d’aprendre. Hola, #flamencofans! Avui ens hem posat una mica nostàlgics quan hem escoltat aquesta mítica cançó d’Antonio Flores. Aquesta es tracta d’un crit, un plor, una declaració de pau. És un “no” a la violència. El cantant expressa el seu dolor pels crims comesos en el passat, però és capaç d’aixecar-se i continuar cap endavant i optar per una nova vida sense violència i plena d’alegria.

El compositor i cantant espanyol és d’origen gitano, tot i que l’estil de la seva música és el pop-rock amb tocs de cantautor. Antonio és l’únic fill home de la cantant Lola Flores “La Faraona” i del guitarrista Antonio González “El Pescaílla”. Per això i tot i no ser cantaor o bailaor de flamenc, creiem que mereixia un petit homenatge al nostre blog. Les seves cançons han omplert la vida de molts espanyols; cançons plenes de poesia urbana, amor, nostàlgia i vivències.

Va tenir una carrera intensa, tot i que desgraciadament curta. Mor el 31 de maig de 1995 amb tan sols 33 anys, just quinze dies després de la mort de la seva mare, Lola Flores. Va ser trobat mort a la casa familiar de El Lerele a Madrid, degut a una sobredosi de barbitúrics i alcohol. La família encara no recuperada del dolor que va causar la mort de La Faraona va rebre un altre cop dur.

Després de la seva mort va ser quan va començar a ser més reconegut com a compositor i cantant d’enorme talent. Al 2002, es va posar a la venta el disc “Para Antonio Flores. Cosas tuyas”, editat per la seva pròpia família i fent una picada d’ullet a un àlbum que va publicar ell en vida titulat “Cosas mías”, obra que el va consagrar com a artista. En aquesta gravació de 2002 setze cantants espanyols versionen les seves cançons més famoses.

També ha estat molt reconegut l’homenatge que li va fer Rosario Flores, la seva germana, quan va versionar la seva famosa cançó amb la que hem iniciat aquest post. El “No dudaría” de Rosario és interpretat amb gran sentiment per l’artista en memòria del seu germà.

Es tracta d’una trista història, tot i que ara només queda recordar amb alegria a Antonio Flores, tal i com deia ell a la seva cançó, i seguir gaudint del seu llegat musical.