jose merce, palacio del flamenco, bailaor, cantaor, musica, ball, seriós, sobri, profund, riquesa musical, espectacle, gaudir, bodas de sangre, tablao.

José Mercé


Com aneu, #flamencofans? Tenir presents als artistes del passat és ben important: ells han estat els mestres del flamenc i han fet d’aquest art el que és avui. Però… què hi ha dels actuals? Ells també han de rebre el reconeixement que mereixen!

Avui us volem parlar de José Mercé, cantaor de flamenco. En realitat, José Mercé és el nom artístic de José Soto Soto, descendent del mític Paco la Luz i nebot de El Sernita i El Sordera. Quan era un nen, va ser cantor de l’escolania de la Basílica de la Merced, de la qual prové el seu nom artístic.

El 1970 és contractat per al tablao La Cueva del Pájaro Azul, de Cádiz, juntament amb Rancapino, Juanito Villar i Pepa de Utrera. Un any després, viatja a Madrid, on realitza les seves primeres gravacions, il•lustra una conferència de Domingo Manfredi, a l’Ateneo de Madrid, i entra a formar part del Tablao Torres Bemejas.

Des del 1973 al 1978, forma part de la companyia d’Antonio Gades, amb qui fa la pel•lícula “Bodas de sangre” i realitza actuacions per escenaris d’Europa i Amèrica. Més endavant, comencen els seus recitals a centres culturals, penyes flamenques i festivals, participant als Cursos Internacionales de Arte Flamenco de la Cátedra de Flamencología y Estudios Folclóricos Andaluces, entitat que li atorga la Copa Jerez.

El 1986 obté els premis La Serneta y Niña de los Peines al Concurso Nacional de Arte Flamenco de Córdoba. Això suposa la seva consagració i la seva presència als principals aconteixements flamencs.

Durant els darrers anys, José Mercé s’ha inclinat per un flamenc amb més acompanyament i sobretot més alegre, destacant el seu gran èxit “Aire” (2000), el qual s’ha convertit en un disc estrella des que el cantaor el va treure al mercat.

El cantaor defineix el seu últim treball, l’àlbum “Mi única llave” (2012), com “un disc flamenc però sabent que estem al segle XXI, seriós, sobri, profund, d’enorme riquesa musical”. És considerat per la crítica un disc impecable, de nivell internacional i el més innovador al flamenc des dels anys 80.

Així que ja sabeu #flamencofans, mai s’ha de deixar de seguir l’actualitat del flamenc, perquè hi ha vertaderes delícies que us podríeu estar perdent. Per això, us convidem a venir al Palacio del Flamenco de Barcelona, on podreu gaudir d’un espectacle de gran qualitat. Us esperem!